Las bodas Jaime II y María de Chipre (1315)
Las artes suntarias al servicio de la magnificencia real
Resumen
Durante todo el siglo XIV, los monarcas aragoneses se rodearon de plateros, mercaderes y hábiles artesanos para abastecer sus cortes con obras de arte suntuoso, que exhibieran el refinamiento y la riqueza adecuadas a una dinastía nobiliaria medieval. Jaime II (1267-1327) fue un rey especialmente consciente del rol de las artes en la representación del poder real, y durante su reinado intensificó los encargos de objetos de orfebrería, tejidos lujosos y reformas arquitectónicas. El presente artículo analiza la boda de Jaime con su segunda esposa, María de Chipre, celebradas a Gerona en 1315. Esta ceremonia espoleó las entradas y salidas de objetos preciosos del tesoro real: ricos tejidos para engalanar a la familia real, objetos de orfebrería obsequiados al séquito chipriota de la nueva reina, una corona de oro, una imagen de plata de la Virgen María para favorecer la descendencia de la pareja... El estudio de la documentación relativa a la boda ilustra cómo estos acontecimientos cortesanos estimularon la circulación de obras de arte, que fueron puestas al servicio de las autoridades medievales para expresar su magnificencia y asentar su poder, en los inicios del arte gótico en Cataluña.
Palabras clave
Bodas reales medievales, Jaime II, Artes del objeto, Orfebrería gótica, Indumentaria medieval, Arte gótico catalánCitas
Alcover, Antoni Maria et al. (1993). Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals, Palma de Mallorca, consultat en línia el 01/06/2022: <https://dcvb.iec.cat/>.
Arguelagués, Marta, 2009: «La terrissa», a Marta Arguelagués (coord.), L'església vella de Sant Martí de Cerdanyola. Història i arqueologia. Cerdanyola del Vallès, pp. 66-120.
Aymerich, Montserrat, 2015: «Les riques vestidures de la reina Elionor de Sicília (1325-1375)», Summa, 5, pp. 24-50.
Balaguer, Andreu, 1877: «De las costums nupcials catalanas en lo segle XIV», La Renaixensa, any VII, t. I, No. 6, pp. 401-413.
Batlle, Carme, 1998: «Els oficis a la Barcelona medieval: els capellers vers el 1300», Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 9, pp. 197-217.
Beauchamp, Alexandra, 2018: «La chapelle d'Éléonore de Sicile, reina d'Aragon de 1349 à 1375», a Murielle Gaude-Ferragu i Cécile Vicent-Cassy (dirs.), 'La dame de coeur'. Patronage et mécénat religieux des femmes de pouvoir dans l'Europe des XIVe-XVIIe siècles. Paris, pp. 23-36. https://doi.org/10.4000/books.pur.45662
Bofarull, Próspero, 1848: Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, vols. XIV-XIX, Barcelona.
Canellas, Ángel, 1946: «Aragón y la empresa del Estrecho en el siglo XIV. Nuevos documentos del Archivo Municipal de Zaragoza», Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón, 2, pp. 7-73.
Dalmases, Núria, 1991: «La joyería de la Baja Edad Media: siglos XIV y XV», a Un siglo de joyería y bisutería espanyola. Palma de Mallorca, pp. 17-20.
Dalmases, Núria, 1992: Orfebreria catalana medieval: Barcelona 1300-1500. Aproximació a l'estudi, Barcelona.
Dalmases, Núria, 2008: «L'objecte artístic», a A. Pladevall (dir.), L'art gòtic a Catalunya. Les arts de l'objecte, Barcelona, pp. 51-79.
Domenge, Joan, 2015: «Argenters i marxants de "coses de grans preus" a la cort d'Aragó (ca. 1380-1420)», a Sophie Brouquet, Juan Vicente García (eds.), Mercados de lujo, mercados de arte. El gusto de las élites mediterráneas en los siglos XIV y XV, València, pp. 359-305.
Du Cange et al. (1883-1887), Glossarium mediae et infimae latinitatis. Niort, consultat en línia el 01/06/2022: <http://ducange.enc.sorbonne.fr/>.
Durán, Antonio, 1989: «El rito de coronación del rey de Aragón», Argensola: Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses, 103, pp. 17-40.
Eiximenis, Francesc, 1981: Lo llibre de les dones, ed. F. Naccarato, Barcelona.
Español, Francesca, 2001: Els escenaris del rei. Art i monarquia a la Corona d'Aragó, Manresa.
Español, Francesca, 2011: «La política artística de Jaume II. Els sepulcres reials i al claustre de Sant Creus, portantveus àulics», Santes Creus: Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 24, 11-34.
García, Juan Vicente, 1996: «El poder visible: demanda y funciones del arte en la corte de Alfonso el Magnánimo», Ars Longa. Cuadernos De Arte, 7-8 , pp. 33-47.
García, Juan Vicente, 2015: «Ordenando el lujo. Ideología y normativa suntuaria en las ciudades valencianas (siglos XIV y XV)», a Sophie Brouquet i Juan Vicente García (eds.), Mercados de lujo, mercados de arte: el gusto de las élites mediterráneas en los siglos XIV y XV. València, pp. 561-591.
García, Juan Vicente, 2017: «La moda no es capricho. Mensajes y funciones del vestido en la Edad Media», Vínculos de Historia, 8, pp. 71-88.
Giralt, Javier, 2013: «Un inventari de joies reials en temps de Jaume II. Notes lingüístiques», Estudis Romànics, 35, pp. 189-210.
Green, Monica, 2006: «Infertility», a Margaret Schaus (ed.), Women and gender in Medieval Europe: an encyclopedia, New York i London, pp. 403-404.
Hinojosa, José, 2005: Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón, San Sebastián.
Jaume I, Pere III, Desclot, Bernat, Muntaner, Ramon, 1971: Les Quatre grans cròniques, ed. Ferran Soldevila, Barcelona.
Martínez Ferrando, Jesús Ernest, 1948: Jaime II de Aragón. Su vida familiar, Barcelona.
Martínez Ferrando, Jesús Ernest, 1954: «La cámara real en el reinado de Jaime II (1291-1327). Relaciones de entradas y salidas de objetos artísticos», Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, XI, pp. 1-230.
Martínez Subías, Antonio, 2008: «Els calzes del monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monjes», a Antoni Pladevall (dir.), L'art gòtic a Catalunya. Les arts de l'objecte, Barcelona, pp. 108-110.
Mazzacasa, Manlio Leo, 2018: «New light on two late-medieval reliquaries from Venice and the Veneto», Ricche Minere. Rivista semestrale di storia dell'arte, 10, pp. 31-55.
Muntaner, Ramon, 1860: Crónica Catalana, ed. Antoni Bofarull, Barcelona.
Nicolau, Lluís, 1954: L'expansió de Catalunya en la Mediterrània oriental, Barcelona.
Orígenes, 1953: Contra Celsum, ed. H. Chadwick, Cambridge.
Pagès, Andrea, 2017: «El Queenship como modelo teórico de poder formal e informal aplicado a la nobleza: apuntes para una propuesta metodológica», Journal of Feminist, Gender and Women Studies, 5, pp. 47-56.
Palacios, Bonifacio, 1975: La coronación de los reyes de Aragón, 1204-1410. Aportación al estudio de las estructuras medievales, Valencia.
Pelaz, Diana, 2012: «El tesoro de las reinas consortes castellanas en el siglo xv. Composición, decoración y significado», a Diana Arauz (coord.), Pasado, presente y porvenir de las Humanidades y las Artes IV. Zacatecas, pp. 287-310.
Pelaz, Diana, 2019: La casa de la reina en la Corona de Castilla (1418-1496), Valladolid.
Petti, Giovanna, 1996: «Un "familiare" genovese di Giacomo II: Cristiano Spinola», Medioevo. Saggi e Rassegne, 20, pp. 113-134.
Piponnier, Françoise, 1989: «Une révolution dans le costume masculin au xivè siècle», a Le vêtement. Histoire, archéologie et symbolique vestimentaires au Moyen Âge. Paris, pp. 225-242.
Pladevall, Antoni, 2005: «Del frontal al retaule», a Antoni Pladevall (dir.), L'art gòtic a Catalunya. Pintura I, Barcelona, pp. 28-30.
Poch, Clara, 2008: «Les creus dels monestirs de Santa Maria de Vilabertran i Sant Joan de les Abadesses», a Antoni Pladevall (dir.), L'art gòtic a Catalunya. Les arts de l'objecte, Barcelona, pp. 80-86.
Riera, Jaume, 2005: «La coronació de la reina Elionor (1352)», Acta historica et archaeologica mediaevalia, 26, pp. 485-492.
Ruiz, Lledó, 2022: El tresor de la reina: recursos i gestió econòmica de les reines consorts a la Corona d'Aragó (segles XIV-XV), Madrid.
Sitjes, Xavier, 2003: «Els tabernacles gòtics bagencs», Dovella. Revista cultural de la Catalunya Central, 79, pp. 40-42.
Tomaryn Bruckner, Matilda; Shepard, Laurie; White, Sarah, 2000: Songs of the Women Troubadours, New York i London.
Villanueva, Concepción, 2008: «El comercio de joyas y ornamentos registrado en las aduanas del Sur de Aragón en el siglo XV», Aragón en la Edad Media, 20, pp. 829-847.
Villanueva, Concepción,2014: «Sobre el lujo femenino en el Aragón bajomedieval», a María del Carmen García i Cristina Pérez (coords.), Mujeres en la Edad Media: actividades políticas, socioeconómicas y culturales. Zaragoza, pp. 217-240.
Vinyoles, Teresa, 2005: Història de les dones a la Catalunya medieval, Lleida i Vic.
Virgili, Antoni, 2010: «Gent nova. La colonització feudal de la Catalunya Nova (segles XII-XIII)», Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 21, pp. 77-102.
Vocabulario de Comercio Medieval. Legado Gual Camarena, consultat en línia el 01/06/2022. <https://www.um.es/lexico-comercio-medieval/>.
Zomeño, Amalia, 1996: «Transferencias matrimoniales en el Occidente islámico medieval: las joyas como regalo de boda», Disparidades. Revista de Antropología, 51 (2), pp. 79-96. https://doi.org/10.3989/rdtp.1996.v51.i2.339
Zurita, Jerónimo, 1967: Anales de la Corona de Aragón. Zaragoza.
Publicado
Cómo citar
Descargas
Derechos de autor 2022 Abel Vázquez Márquez

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.